Entre la denominació genèrica d'una via pública (carrer, plaça, etc.) i la denominació específica (Pau Claris, Catalunya, etc.) hi ha la preposició de i, si escau, l'article. Per exemple: plaça de l'Àngel, carrer de les Lletres. De vegades, però, la preposició de s'elideix i l'article també. Així [...]
Com a criteri general, es recomana escriure sencers (és a dir, no abreujats) els noms de les viesurbanes. Ara bé, si es tracta d'un text sintètic, com ara un quadre sinòptic, una llista, el sobre d'una carta, una targeta, un imprès, etc., se solen escriure abreujats.
Les abreviatures acaben amb [...]
Quan s'incorpora el nom d'una via pública estrangera al català, en alguns casos no es tradueix la part genèrica de la via (Oxford Street, Via Veneto, Alexanderplatz), cosa que en dificulta l'atribució de gènere.
A l'hora d'atribuir el gènere masculí o el gènere femení al nom d'una via pública, gen [...]
La preposició malgrat és un nexe concessiu i es fa servir per introduir una causa que va en contra d'un fet però que no n'és pas impediment. Pot anar seguida d'un sintagma nominal, una oració d'infinitiu o bé una subordinada introduïda per la conjunció que. En aquest últim cas, tot i que hi ha una [...]
A l'hora de traduir el nom d'una via urbana o d'un barri al català, es poden distingir quatre casos diferents:
1. Hi ha viesurbanes que per la seva singularitat tenen una forma en català. Per exemple:
els Camps Elisis
la Cinquena Avinguda
la plaça Roja
2. En altres casos, se sol traduir [...]
)
Hem comprat un petit obsequi als monitors de menjador i d'acollida. (l'obsequi és compartit entre els monitors de menjador i els d'acollida)
Si es repeteix la preposició, tot i que també es pot interpretar que els complements coordinats constitueixen un tot unitari, se sol interpretar que són [...]
Fitxa
370/4Darrera versió: 12.02.2018
Títol
Traducció de noms de lloc no catalans
Traducció de topònims no catalans
Resposta
Com a norma general es tradueixen tots els noms de poblacions o ciutats quan hi ha tradició de fer-ho en català. Així doncs, Huesca és Osca, London és Londres i Milano és Milà. Però Buenos Aires o Washington, per exemple, no s'han traduït mai. Aquesta norma també s'aplica als noms d'estats, de nacions sense estat o de divisions regionals. Per tant, es tradueixen Mèxic, Japó, Marroc, Bretanya o Castella. En canvi, habitualment no es tradueixen els noms de comarques o petites regions naturals, com ara Las Alpujarras.
Pel que fa als accidents geogràfics, també val la norma general esmentada abans: els rius, els mars, les serralades i altres accidents sovint tenen un nom adaptat al català si són coneguts. És el cas del Danubi, el cap Blanc, la serralada dels Carpats o la mar Càspia. En canvi, quan es tracta de geografia regional o local, normalment no se'n tradueixen els noms ni, a vegades, la part genèrica: platja d'El Sardinero,
illa de Madeira, la Sierra Nevada.
A l'hora de traduir les denominacions de vies públiques, cal mantenir el nom oficial i traduir només la part genèrica, és a dir, les formes com ara carrer, plaça o avinguda. Per exemple: la plaça Mayor,
el passeig de Recoletos.
Generalment, el complement directe no va introduït per la preposició a, a diferència del complement indirecte. Cal tenir en compte, però, els casos següents:
1. Si s'altera l'ordre bàsic de l'oració, de vegades hi pot haver ambigüitat entre el complement directe i el subjecte, o bé pot ser [...]
interrogatiu, si el verb que acompanya la preposició és de direcció o moviment, s'usa la preposició a, tret del cas en què introdueixi un sintagma nominal amb article indefinit, en què també és possible en. Per exemple:
Tenim intenció de viatjar a tres països diferents.
Anirem a un hotel preciós (o Anirem en [...]
La preposició cap a, o cap en alguns casos, expressa l'orientació o la direcció d'un moviment. També pot expressar una aproximació que pot ser espacial, temporal o de quantitat. Per exemple:
Gireu cap a la dreta.
Podeu venir a berenar cap a les sis.
En aquesta ampolla hi caben cap a dos litres [...]
La forma com és un adverbi de comparació que equival a les expressions igual que, de la mateixa manera que. Per exemple:
En Joan camina com el seu pare.
En canvi, com a és una preposició que es fa servir per expressar equivalència, sovint amb el mateix significat que en qualitat de, amb caràcter [...]
Fitxa
370/4Darrera versió: 12.02.2018
Títol
Traducció de noms de lloc no catalans
Traducció de topònims no catalans
Resposta
Com a norma general es tradueixen tots els noms de poblacions o ciutats quan hi ha tradició de fer-ho en català. Així doncs, Huesca és Osca, London és Londres i Milano és Milà. Però Buenos Aires o Washington, per exemple, no s'han traduït mai. Aquesta norma també s'aplica als noms d'estats, de nacions sense estat o de divisions regionals. Per tant, es tradueixen Mèxic, Japó, Marroc, Bretanya o Castella. En canvi, habitualment no es tradueixen els noms de comarques o petites regions naturals, com ara Las Alpujarras.
Pel que fa als accidents geogràfics, també val la norma general esmentada abans: els rius, els mars, les serralades i altres accidents sovint tenen un nom adaptat al català si són coneguts. És el cas del Danubi, el cap Blanc, la serralada dels Carpats o la mar Càspia. En canvi, quan es tracta de geografia regional o local, normalment no se'n tradueixen els noms ni, a vegades, la part genèrica: platja d'El Sardinero,
illa de Madeira, la Sierra Nevada.
A l'hora de traduir les denominacions de vies públiques, cal mantenir el nom oficial i traduir només la part genèrica, és a dir, les formes com ara carrer, plaça o avinguda. Per exemple: la plaça Mayor,
el passeig de Recoletos.